Que fem …

La veritat és que la gent no matina molt, fins i tot el treball de la mina comença a les  nou del matí. Doncs ens llevem a les 8 hores i desdejunem a l’hostal on es quedem, tenim dret al mate de coca i un ou amb pa. Ens costa 3.5 euros per persona i és dels millors que hi han per que tenim aigua calenta i calefacció i menys mal per que amb el fred que fa ací i el mal d’altura … després de desdejunar agafem un microbus tipo “vanette” que costa un boliviano com uns 10 céntims i pugem a l’alberg, els xiquets ja estan a classe però sols els més menuts per que els de sisé cap amunt van per la vesprada, llavors pel matí intenem estar amb ells, una hora ajudant-los a fer els deures si en tenen o ensenyant-los com funciona l’ordinador, encara que ja saben alguns d’ells.

Normalment a les 12′30 ja estan dinant, després fins les 2.30 tenen temps per ordenar les seues pertenències, o si els toca tarea que diuen ells (rentar roba, netejar el menjador, ajudar en la cuina …) la fan i ja a les 3.30 comencem amb ells. A mi em fa l’efecte que és com una mena d’escola d’estiu, per que ara fan activitats que normalment no fan, com experiments, escoltar música que no siga reegueton, o jugar amb l’ordinador a coses tant senzilles com le sumes, restes, pintar o buscar en l’encarta. També juguem amb ells i veiem pel·lícules, educatives si podem clar, per que no deixen de ser xiquets i volen vore altres coses.

També tenen tallers els quals estan molt bé per que tenen com finalitat ensenyar-los oficis com forner, fuster i també els ensenyen a bordar i fer alfombres, segur que alguna vegada els vindrà bé, per a que sapigueu que els xics són els que millor borden, normalment fan coses per a ells no per a vendre, el que si que venen és el pa i els mobles, el pa és molt bó. Solen vendre’l per la vesprada quan els miners ixen de la mina i van cap a casa.

La nostra tasca acaba a les 7 de la vesprada, la veritat és que ja és de nit fosc, clar  imagineu el mes de febrer a València, així que anem a sopar en qualsvol lloc i a dormir, estem fets pols.

Sopar o dinar no et costa més de 3 euros, això la vegada que més, els preus són molt barats. Els menjars, doncs, a mi el que més m’agrada és el pa, de verdures en tenen moltes al mercat, però les importen d’altres regions del país per que ací no creix res, ni la mala herba, és l’altiplà i és molt sec. De fruites la veritat que no moltes, pomes, maduixes (que estan molt molt bones) i plàtans, no he vist massa cosa més. El que em flipa és el cacau i la dacsa que és d’un tamany grandíssim, a més no té res a vore amb les que mengem nosaltres, està molt més bona. Clar calculeu que ací les coses encara són més naturals i els sabors són més autèntics.

 La ciutat més alta del món també té cotxes i bastants, però lo millor és que manen els vehicles sobre les persones, vas pel carrer i abans t’atropellen que paren, jo no estic acostumada i a més, hi han pas de vianants, però no hi ha semàfor per als peatons, amb la qual cosa t’has  de fixar que el dels cotxes estiga en roig per passar, un lio que em costa moltes pitades i unes mirades que em maten. Els micros que vos deia abans són tots japonesos, i és que tenen una fixació, hi han cartells que estan en japonés, no sé com ells tenen trets japonesos o mongols …. la movilidad (micros) van a tots els llocs per que no és freqüent que la gent agafe el cotxe, tampoc en tenen la majoria d’ells, jo diria que ni una tercera part, per açò hi han també molts taxis, tu baixes on vols de la ruta, sols has d’avisar al conductor un quadra abans. Tot el món paga quan baixa i encara no he vist ningú que se’n vaja sense pagar, un dels manaments indis és no robar i ells ho tenen molt present.

Ah, també hi ha molts borratxos, crec que ja vos ho he dit, però és que els dissabtes a la nit, la gent (homes clar) van de vores a vores en més quantitat que els demés dies. Si veiereu la quantitat de paradetes d’alcohol i menjar ràpid que hi ha quan baixes de la mina és flipant, són les 7 de la vesprada i tot el món miner es concentra pels llocs on es baixa de la mina, allí es compra i es ven de tot, sobretot com vos dic alcohol, jo pense que els homes d’ací estan fets pols per aquest motiu consumeixen tant, és el que les queda.

Jo no he volgut pujar a mina, a banda del que em pot afectar anímicament, per que em pareix que és com unc irc on vas a vore els animals, i no al cap i ala fi són persones que es juguen la vida tot els dies, la setmana passada va morir un xaval de 19 anys. Em negue, sols pujaré a vore l’escola i el consultori metge que Voces Libres té per allí dalt, i acompanyada d’una persona de l’alberg.

Per la nit les coses funcionen igual que casa nostra, bé amb diferències, però la gent ix de marxa i la veritat és que hi han uns quants cafés que estan molt bé, més alternatius diria jo i com sempre concentren la major part dels cooperants i turistes de la ciutat, que no es penseu en té molts.

Bé aquest cap de setmana anirem amb els xiquets a un poble que es diu Caixa, allí hi ha com una graja escola on ells es dediquen al mateix que els nostres fills, cuidar gallines, porcs, vaques i demés a banda de fer feines agrícoles. Les gualipines qque són com hivernacles en miniatura i encolgats a terra, done totes les verdures que necessiten, és un sistema prou interessant. Quan sàpiga com funcionen vos ho explique val?

De moment açò es tot. També aprofitaré per anar al Salar de Uyini diuen que és molt bonic.