Haitune Aiyun Voces Libres

Avui és el segon dia que hem pujat a l’alberg on estan els nanos amb els quals ha treballat M Josep durant tres mesos, la veritat és que són xiquets i amb un poc d’afecte els tens tots damunt de tu tot el dia.  L’alberg està situat en un lloc que és diu del Calvari, és el que puja directament al Cerro Rico on estan les mines de plata. És allí on treballen com vos vaig dir un munt d’homes i dones i també algun xiquet, encara que aquestos cada vegada són menys.  Doncs bé els xiquets de Voces Libres tenen tots i cadascú d’ells històries que posen els pels de punta, són alguns molt menuts i han passat pels maltractes dels seus progenitors. Albertito un xiquet que va ser rescatat de la mina per l’associació i ara viu amb els companys a l’alberg, com ell hi han altres, els que han perdut el pare o la mare en la mina i que acodeixen ací per que és un dels llocs que treballa més insitu,on almenys tenen menjar, i lloc per dormir, a més van al cole tots els dies.

La llavor és molt grata, però dura, per que el bolivians són gent molt sacrificada, pareix que sempre estan tristos la veritat que els trets de les seues cares són més bé sense alegria. L’associació encara que està presidida per una dona suïssa la porten educadors d’ací, la qual cosa fa que les les propostes i tasques que s’han de fer vagen molt a poc a poc. També hi han alguns temes com els de l’aigua calenta i la higiene que deixen mlt que desitjar, però clar, en aquestos casos no es pot demanar més, la majoria dels xiquets sobretot els més majorets et conten que estan millor ací que amb la seua família per a la qual són una càrrega, a més ací encara que et dutxes amb aigua gelada (amb el fred que fa) no t maltracta ningú.

 El menjar el fa doña Marta, que abans treballava a la mina i ara cuina per als xiquets, la veritat que mengen bé, i tenen un metge amb consulta a l’associació que a més d’atendre als xiquets fa de metge de capçalera dels que viuen al voltant.

La pròxima ja vos mostraré alguns d’ells per que el que més els agrada és fer-se fotos clar, i vore la tele, i escoltar regeeton i jo intentant que escolten Mozart, en fi, estic contenta per que de moment pareix que com aquesta música és nova per a ells no li fan mala cara. Els jocs que em va donar la meua amiga Laura són un èxit i juguem agust, des del matí a la nit, la veritat que admire M Josep, ella porta 3 mesos i jo sols amb 4 dies estic esgotada.

 Seguiré amb la crònica, ara a passar-ho bé tots cadascú on estigueu, que ja sé que a molts de vosaltres vos queda ven poc per a les vacances.