Potosí

Arribar ací després de tres hores de bus és com arribar al cel, no pel paisatge que com voreu a les fotos és poc atractiu. És el mal d’altura el que es posa dins teu a mesura que vas pujant, pareix que no et vaja a passar res i menys mal que hi han unes píndoles que fan que els efectes es difuminen un poc. Dus tot el dia una sensació d’opressió al cap … com si el cervell no tinguera prou espai i volguera eixir. Les infusions de mate de coca et milloren però, diuen que fins que no passen dos dies no et pots aclimatar bé. Això és el que estem fent, poc a poc per que si puges unes escales depressa, t’ofegues, no és qüiestió de forma física, són els 4400 que no et deixen. A més fa un vent molt sec i gelat, tant que portes tot el dia el nas i els ulls secs  … que poc m’agrada el ponent, ja ho sabeu ….

La veritat és difícil fer un clic, per que Bolívia és un país molt pobre, es nota a l’ambient a la gent, per a una occidental o millor dit per mi per que em costa assimilar tot el qe estic veient.

Potosí va ser una ciutat molt molt rica, gràcies  a la montanya que té al darrere que es diu Cerro Rico i que emmagatzema a l seu interior uma de les riqueses en minerals més importants del món. Recordeu l’expressió Açò val un Potosí, l’or, la plata, el coure i altres la fan tant magnífica. Però tu et passeges per la ciutat i el passat colonial els veus en un estat lamentable, diuen que tenia més de 80 esglésies i ara en veus algunes de les més significatives que estan restaurades però la resta en mal estat. On estàn els diners? com sempre els miners que treballen a la mina en condicions infrahumanes són els més pejudicats, i sobretot les dones. No es podeu fer una idea del futur d’aquesta gent, l’esperança de vida és de 35 anys per que de xiquets ja estan allí, ajudant a les seues famílies. És veiritat que els homes guanyen diners però no els inverteixen, ni a les cases ni ales famílies. Hi ha un alt index d’alcoholisme entre els homes que peguen a les dones i als fills, la veritat que impacta.

Encara no hem pujat a l’alberg però la MJ diu que aquestos estan bé comparat amb altres xiquets, megen, van al cole, tenen calefacció i monitors voluntaris que els donen un poc d’afecte, millor que altres de bon troç, ja vos contaré tot el que passe per allí.