Buenos Aires, Santa Cruz, Sucre

Després de 12 hores de viatge vam arribar a Buenos Aires, sols unes hores per anar a desdejunar al centre de la ciutat i vore l’obelisc, av. Corrientes, Plaza de Mayo on van les mares de tots aquells que van desaparéixer durant la dictadura i poca cosa més,  des de l’aeroport al centre hi ha una mitja hora en el bus que et porta directament a Retiro.

De Buenos Aires ja directament a Bolivia, Santa Cruz de la Sierra amb el seu aeroport que és diu Viru Viru. La ciutat de SANTA CRUZ és molt caótica (com quasi bé totes les d’Amèrica Llatina), té un milió d’habitants però es poden contar amb la mà els edificis alts que hi han, imagineu quina extensió de cases, pareix una gran manta plena de construccions de vegades sense ordre urbanístic. És molt sorollosa, i té les característiques de les ciutats que volen ser modernes, és la capital industrial i econòmica per aquest motiu volen la independencia. Ací es nota molt la diferència de classes socials, pobres curreles que van de sol a sol per una sous de misèria i els rics, que es dediquen a profesión lliberals i ostenten amb cotxes, roba … es fan de notar …

Santa Cruz té dos aeroports i per fer vols interiors aerosur té sortides des del Trampillo i des d’ací vam volar a Sucre que està a 2700 metres sobre el nivell de la mar. La veritat és que quan vas a aterrar t’has d’agafar al seient, toques les crestes de les montantes a les mans, és molt impressionant, quan baixes te’n adones que estàs dalt d’una montanya.

El mal d’altura jo no l’he notat encara, supose que ja no m’afectarà, ací a Sucre per que a Potosí supose que la cosa ja serà més greu, 4400 són paraules majors.

Sucre és colonial, amb edificis baixets, amb pati interior molt blanca i tranquil•la, a mi m’agrada. Fa fred al matí i a la nit, clar estem a la meitat de l’hivern, al migdia tenim una 15 graus, al sol s’està molt bé. Ací es parla quechua, però per l’ocupació espanyola també és parla castellà, encara que les persones majors no es penseu, no saben parlar.

La impressió és diferent a la de Nica, ací la gent està mobilitzat-se, i voslatres direu per que? Que passa amb Evo Morales,  les regions van cadascuna per lliure, els indígenas per una banda els mestisos, els blancs per l’altra i damunt Evo Morales que ja té prou amb la situació econòmica com per a fer front als problemas d’indepència de les regions com Santa Cruz, que com són el motor industrial (del narcotràfic) no volen compartir amb les demés regions menys afavorides. Des de que estic a Sucre he vist ja tres manifestacions, molt ven formats tots i molt respectuosos la veritat, però no deixa de reflexar una situació d’inestabilitat.
El dissabte pujarem a Potosí, ja vos seguiré contant.

La M Josep ha vingut de Perú, ara ja estem tots.